Material i recusos pels docents que afrontem aquesta etapa, des d'una perspectiva menys estricta que la del curriculum oficial:
CURRICULUM DE FONAMENTS DEL DISSENY
http://www.xtec.cat/~mplanel4/disseny/disseny.htm
CURRICULUM DE TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ GRAFICOPLÀSTICA
http://www.xtec.cat/~mplanel4/disseny/disseny.htm
CURRICULUM DE VOLUM
http://www.xtec.cat/~mplanel4/volum/volum.htm
CURRICULUM D'IMATGE (COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL)
http://www.xtec.cat/~mplanel4/imatge/imatge.htm
miércoles, 28 de abril de 2010
SELECTIVITAT 2010
Característiques:
- Desapareixen les vies d’examen
- No hi ha matèries de modalitat obligatòries
- Les matèries són triades pels estudiants i NO és requisit haver-les cursat. No es pot examinar si no s’ha cursat a 2n de batxillerat (s’hauria de fer un canvi de modalitat).
- 20 matèries de modalitat objecte d’examen, vinculades a 5 branques de coneixement.
- El nou model diferencia entre 2 tipus de nota:
o Nota d’ACCÉS
o Nota d’ADMISSIÓ (per accés a graus amb més demanda que oferta)
Estructura de les PAU:
- Fase GENERAL (obligatòria): 4 comunes+1modalitat (=nota d’ACCÉS)
- Fase ESPECÍFICA (voluntària): 3 de modalitat (=nota d’ADMISSIÓ ponderada). Aquestes tindran valor si estan relacionades amb la branca de coneixement del Grau a cursar.
Qualificació:
- Fase GENERAL: es fa la mitjana aritmètica dels 5 exàmens. 60% Batxillerat i 40% PAU = superior a 5 (validesa indefinida del resultat).
- Fase ESPECÍFICA: mitjana ponderada (0,1 o 0,2) dels 2 resultats amb millor nota (validesa per 2 anys).
http://docs.google.com/present/view?id=dk3jrww_29d5g9w2c2&invite=CLnbxdkG
- Desapareixen les vies d’examen
- No hi ha matèries de modalitat obligatòries
- Les matèries són triades pels estudiants i NO és requisit haver-les cursat. No es pot examinar si no s’ha cursat a 2n de batxillerat (s’hauria de fer un canvi de modalitat).
- 20 matèries de modalitat objecte d’examen, vinculades a 5 branques de coneixement.
- El nou model diferencia entre 2 tipus de nota:
o Nota d’ACCÉS
o Nota d’ADMISSIÓ (per accés a graus amb més demanda que oferta)
Estructura de les PAU:
- Fase GENERAL (obligatòria): 4 comunes+1modalitat (=nota d’ACCÉS)
- Fase ESPECÍFICA (voluntària): 3 de modalitat (=nota d’ADMISSIÓ ponderada). Aquestes tindran valor si estan relacionades amb la branca de coneixement del Grau a cursar.
Qualificació:
- Fase GENERAL: es fa la mitjana aritmètica dels 5 exàmens. 60% Batxillerat i 40% PAU = superior a 5 (validesa indefinida del resultat).
- Fase ESPECÍFICA: mitjana ponderada (0,1 o 0,2) dels 2 resultats amb millor nota (validesa per 2 anys).
http://docs.google.com/present/view?id=dk3jrww_29d5g9w2c2&invite=CLnbxdkG
AVALUACIÓ BATXILLERAT
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/ordre_avaluacio_batxillerat.pdf
ORDRE (DOGC Nº 5287)
EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn.
- Criteris d’avaluació continuada (està prohibit fer exàmens finals), global i diferenciada. Permet detectar avenços i dificultats per prendre mesures. Pautes d’observació sistemàtica i seguiment de cada alumne. Realització d’activitats de recuperació (NO parla d’exàmens sinó d’activitats).
- Objectius i competències donen les pautes per procés d’avaluació i han de donar significació a les diferents estratègies d’avaluació.
ORDRE (DOGC Nº 5287)
EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn.
- Criteris d’avaluació continuada (està prohibit fer exàmens finals), global i diferenciada. Permet detectar avenços i dificultats per prendre mesures. Pautes d’observació sistemàtica i seguiment de cada alumne. Realització d’activitats de recuperació (NO parla d’exàmens sinó d’activitats).
- Objectius i competències donen les pautes per procés d’avaluació i han de donar significació a les diferents estratègies d’avaluació.
AVALUACIÓ
Ha de ser coherent amb el procés. Evitar injustícies.
Tractar d’objectivar (l’objectivable) ja que l’art és una matèria difícil d’avaluar.
S’han de delimitar criteris i establir estratègies d’enllaç entre seqüències (avaluació continuada).
Definició genèrica d’Avaluació:
Tractar d’objectivar (l’objectivable) ja que l’art és una matèria difícil d’avaluar.
S’han de delimitar criteris i establir estratègies d’enllaç entre seqüències (avaluació continuada).
Definició genèrica d’Avaluació:
recollir conjunt d’accions per recollir dades d’una persona per fer un judici valoratiu sobre el que ha aprés.
Factors que intervenen en el procés:
a) Sentit comú: criteris genèrics i sense contingut (judici popular)
b) Avaluació Administrativa: interessos administratius per part del sistema per generar política.
c) Estudiants: autoavaluació. És la avaluació real i la més complexa. Existeix una dicotomia entre èxit-fracàs, sense valorar el procés d’aprenentatge coherent.
d) Avaluació Acadèmica o científica: ideació de nous currículums. Els pedagogs que estudien i avaluen el sistema per modificar el contingut curricular.
e) Avaluació Democràtica: Es demana a l’alumne que avaluï el docent. Són avaluats alumne i professor en un procés d’anada-tornada, per a millorar l’acció docent
a) Sentit comú: criteris genèrics i sense contingut (judici popular)
b) Avaluació Administrativa: interessos administratius per part del sistema per generar política.
c) Estudiants: autoavaluació. És la avaluació real i la més complexa. Existeix una dicotomia entre èxit-fracàs, sense valorar el procés d’aprenentatge coherent.
d) Avaluació Acadèmica o científica: ideació de nous currículums. Els pedagogs que estudien i avaluen el sistema per modificar el contingut curricular.
e) Avaluació Democràtica: Es demana a l’alumne que avaluï el docent. Són avaluats alumne i professor en un procés d’anada-tornada, per a millorar l’acció docent
Tipologies d’avaluació i implicacions educatives:
A) Avaluació inicial:
Detectar els coneixements previs (estadi de partida) dels alumnes a l’inici de curs per a elaborar estratègies i activitats. En funció del tipus de prova es pot fer una lectura errònia del punt de partida.
B) Avaluació formativa:
Ajudar pedagògicament a avançar en el procés de coneixement (no puntuar ni controlar). Implicació del professorat: tasca constant per adaptar-se a l’evolució de l’alumnat i establir noves pautes d’actuació. Aquest ha de tenir consciència del que ha après. Tres aspectes a tenir en compte a l’avaluació són els HÀBITS, ACTITUDS i VALORS.
... el que has entès i has pogut fer.
... el que has entès i has volgut fer.
... el que has entès i has fet.
Entrar en un procés més democràtic (diàleg i discussió amb l’alumne) per equiparar criteris. S’han d’establir criteris i fer-los públics.
... el que has entès i has pogut fer.
... el que has entès i has volgut fer.
... el que has entès i has fet.
Entrar en un procés més democràtic (diàleg i discussió amb l’alumne) per equiparar criteris. S’han d’establir criteris i fer-los públics.
C) Avaluació sumativa:
No és única sinó que has de fer avaluacions continuades (suma de processos d’avaluacions). Permet reconèixer si l’estudiant a assolit els resultats esperats. Es fan proves d’INICI, DURANT i FINAL = resultat (la qual cosa es pot interpretar en sumar notes, procés d’èxit o fracàs).
CURRICULUM
CURRICULUM GENERAL D'ESO
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/curriculum_eso.pdf
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/curriculum_eso.pdf
COMPETÈNCIES BÀSIQUES D'ESO
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/competencies_eso.pdf
CURRICULUM D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/ed_visual_plastica_comuna_eso.pdf
EL BATXILLERAT
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Batxillerat_09_fullet.pdf
COMPETÈNCIES GENERALS
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Curriculum%20mat%E8ries/competencies_generals_batxillerat.pdf
CURRICULUM MODALITAT D'ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Curriculum%20mat%E8ries/Modalitat%20d%27arts/Arts%20pl%E0stiques/cultura_audiovisual.pdf
DIBUIX ARTÍSTIC
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Curriculum%20mat%E8ries/Modalitat%20d%27arts/Arts%20pl%E0stiques/dibuix_artistic.pdf
DIBUIX TÈCNIC
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Curriculum%20mat%E8ries/Modalitat%20d%27arts/Arts%20pl%E0stiques/dibuix_tecnic.pdf
DISSENY
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Curriculum%20mat%E8ries/Modalitat%20d%27arts/Arts%20pl%E0stiques/disseny.pdf
HISTÒRIA DE L'ART
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Curriculum%20mat%E8ries/Modalitat%20d%27arts/Arts%20pl%E0stiques/historia_art.pdf
TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ GRAFICOPLÀSTICA
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Curriculum%20mat%E8ries/Modalitat%20d%27arts/Arts%20pl%E0stiques/tecniques_exp_graficoplastica.pdf
VOLUM
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Curriculum%20mat%E8ries/Modalitat%20d%27arts/Arts%20pl%E0stiques/volum.pdf
CURRICULUM DELS CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
http://www.xtec.cat/artistics/subapd3.html
CURRICULUM DELS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
http://www.xtec.cat/artistics/subapd4.html
CURRICULUM DELS ESTUDIS SUPERIORS DE DISSENY
http://www.xtec.cat/artistics/enllapd/esd/curriesd.pdf
Decret que regula els Ensenyaments Superiors de Disseny, i les proves d'accés:
http://www.gencat.cat/diari/3719/02200017.htm
Els Ensenyaments Superiors de Disseny s'aniran exhaurint a mesura que es vagin implantant els Estudis Artístics de Grau
ESTUDIS ARTÍSTICS DE GRAU
http://www.boe.es/boe/dias/2009/10/27/pdfs/BOE-A-2009-17005.pdf
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Art_Sup.pdf
Prova d'accés al grau superior d'arts plàstiques i disseny:
Especialitat de DISSENY D'INTERIORS:
http://www.xtec.cat/centres/a8013329/webs/Ense_Sup/Sup_Interiors.html
Especialitat de DISSENY DE MODA:
http://www.xtec.cat/centres/a8013329/webs/Ense_Sup/Sup_Moda.html
Especialitat de DISSENY DE PRODUCTES:
http://www.xtec.cat/centres/a8013329/webs/Ense_Sup/Sup_Producte.html
Especialitat de DISSENY GRÀFIC:
http://www.xtec.cat/centres/a8013329/webs/Ense_Sup/Sup_Grafic.html
martes, 27 de abril de 2010
PERQUÈ S’HAN D’ENSENYAR LES ARTS PLÀSTIQUES?
(MARIN, Ricardo, 1991. Enseñanza de las artes visuales, de ¿Qué es la educación artística?, Ed. Sendai, BCN)
I. DESENVOLUPAMENT PLE DE L’INDIVIDU.
1. DESENVOLUPAMENT DE LA INTEL.LIGÈNCIA
- Sobre tot de la intel.ligència espacial que ajuda a treballar molt bé en l’àmbit creatiu, ja sigui aquest artístic, científic o tecnològic; i la intel.ligència qualitativa ajuda al domini del món simbòlic.
2. DESENVOLUPAMENT DE LA CREATIVITAT.
- L’art ha estat sempre considerat com una de les manifestacions més genuïnes del talent creatiu.
- Com diu Lowenfeld, el que s’ha d’ensenyar a les escoles és la capacitat de descobrir i de buscar respostes més que la d’esperar passivament les respostes i indicacions del professorat.
3. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ I DE LA SENSIBILITAT.
- L’art i l’experiència estètica desenvolupa la vista i l’oïda.
- Segons Rudolf Arnheim, La percepció visual és pensament visual. Hi ha una interacció estreta entre veure i pensar i, per tant, l’ensenyament de les arts plàstiques, al desenvolupar la percepció visual, és clau en el pensament. Si tot coneixement comença en els sentits, i l’educació artística és la disciplina que més directament l’exercita, és evident el paper tant important que juga l’educació artística en tot procés d’aprenentatge i adquisició de coneixements.
4. DESENVOLUPAMENT DE LA CAPACITAT D’EXPRESSIÓ i DE COMUNICACIÓ.
- Segons Lowenfeld, el nen és un esser dinàmic; l’art és per a ell un llenguatge del pensament. Un nen veu el món en forma diferent i, a mida que creix, la seva expressió canvia.
5. DESENVOLUPAMENT DE L’EMOCIÓ I EL SENTIMENT.
- S’han comprovat, a partir del pensament estètic de Susan Langer, les implicacions de les activitats artístiques en l’educació del sentiment, i les seves implicacions en la formació moral i ètica.
- L’art “popular” és testimoni de la necessitat de clarificar sentiments expressant-los en imatges. L’art “culte”, realitza de forma altament refinada i concentrada el que fa l’art popular sense propòsit conscient, és a dir, explorar les possibilitats del sentiment que s’estén més enllà de la rutinària experiència quotidiana.
6. DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT.
- Segons Lowenfeld, l’art, a través de l’autoexpressió, pot desenvolupar el jo, actuant com a un important component de l’experiència, donat que la majoria de problemàtiques afectives estan vinculades amb la falta de confiança en si mateix.
II. DESENVOLUPAMENT SOCIAL, QUANTITATIU I QUALITATIU.
L’aprenentatge de les arts plàstiques ha de contribuir tant a integrar adequadament a cada individu a la comunitat a la que pertany com a crear-li una consciència crítica sobre els aspectes negatius d’aquesta.
1. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
- Actualment, el món del disseny i de la industria de la imatge i el so, constitueixen un dels sectors decisius en les societats desenvolupades.
- La importància econòmica de l’ensenyament del disseny no resta restringida a la formació de nous dissenyadors, per important que sigui això, sinó què és quelcom més ampli i complex.
2. DEMOCRATITZACIÓ DELA CULTURA
- Els ensenyaments artístics propicien la integració de l’individu en l’àmbit cultural que li és propici. Configuren, de forma decisiva, la tradició cultural i la imatge que cada cultura té de sí mateix.
3. MILLOR QUALITAT DE VIDA
- La formació artística, el desenvolupament d’una major sensibilitat, no té a veure només amb les obres d’art, ha de fecundar també el conjunt de les experiències vitals i la vida quotidiana. Per exemple, la conservació del patrimoni cultural i/o artístic, la preservació del paisatge natural, evitar la degradació de l’espai urbà, etc...
III. EL VALOR INTRÍNSEC DE LES ARTS PLÀSTIQUES.
Després de veure totes les raons per les que és necessari l’ensenyament de les arts plàstiques podem fer-nos la pregunta: No han de ser les arts plenament satisfactòries en sí mateixes? No és suficient gaudir del resultat d’una experiència estètica i/o artística?
Segons Eisner (1972), hi ha dos tipus de justificacions per l’ensenyament de les arts:
- Justificació contextualista (conseqüències instrumentals del treball artístic); i,
- Justificació essencialista (coneixement i experiència humana que només l’art pot proporcionar).
Segons Dewey, l’art és una forma d’experiència que vivifica la vida. Aquesta experiència és intrínsicament valuosa, relativament rara i ha de ser posada en funcionament per a altres finalitats.
Susan Langer creu que és més fort el caràcter únic i valuós de l’art. Sosté que hi ha dos modes fonamentals de coneixement a través dels quals l’individu pugui arribar a comprendre el món: el mode discursiu i el no discursiu. El discursiu proporciona un coneixement sistemàtic, racional i proposicional, que fa una contribució enorme al coneixement del món. Però, segons Eisner, aquest no és l’únic mode pel qual l’home adquireix coneixement: les arts proporcionen l’altre mode fonamental.
IV. L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA COM A UTOPIA: L’ART COM A BASE DE L’EDUCACIÓ.
Arribant a les últimes conseqüències, Herbert Read (1982) gosa dir no solament que l’art ha de formar part de l’educació, sinó que tota l’educació ha de conduir-se a través de l’art:
“Todas las facultades del pensamiento, lógica, memoria, sensibilidad e intelecto, intervienen en tales procesos (creativos y artísticos), y en ellos no se excluye aspecto alguno de la educación...El objetivo de la educación es por consiguiente la creación de artistas, de personas eficientes en los diversos modos de expresión...”
I. DESENVOLUPAMENT PLE DE L’INDIVIDU.
1. DESENVOLUPAMENT DE LA INTEL.LIGÈNCIA
- Sobre tot de la intel.ligència espacial que ajuda a treballar molt bé en l’àmbit creatiu, ja sigui aquest artístic, científic o tecnològic; i la intel.ligència qualitativa ajuda al domini del món simbòlic.
2. DESENVOLUPAMENT DE LA CREATIVITAT.
- L’art ha estat sempre considerat com una de les manifestacions més genuïnes del talent creatiu.
- Com diu Lowenfeld, el que s’ha d’ensenyar a les escoles és la capacitat de descobrir i de buscar respostes més que la d’esperar passivament les respostes i indicacions del professorat.
3. DESENVOLUPAMENT DE LA PERCEPCIÓ I DE LA SENSIBILITAT.
- L’art i l’experiència estètica desenvolupa la vista i l’oïda.
- Segons Rudolf Arnheim, La percepció visual és pensament visual. Hi ha una interacció estreta entre veure i pensar i, per tant, l’ensenyament de les arts plàstiques, al desenvolupar la percepció visual, és clau en el pensament. Si tot coneixement comença en els sentits, i l’educació artística és la disciplina que més directament l’exercita, és evident el paper tant important que juga l’educació artística en tot procés d’aprenentatge i adquisició de coneixements.
4. DESENVOLUPAMENT DE LA CAPACITAT D’EXPRESSIÓ i DE COMUNICACIÓ.
- Segons Lowenfeld, el nen és un esser dinàmic; l’art és per a ell un llenguatge del pensament. Un nen veu el món en forma diferent i, a mida que creix, la seva expressió canvia.
5. DESENVOLUPAMENT DE L’EMOCIÓ I EL SENTIMENT.
- S’han comprovat, a partir del pensament estètic de Susan Langer, les implicacions de les activitats artístiques en l’educació del sentiment, i les seves implicacions en la formació moral i ètica.
- L’art “popular” és testimoni de la necessitat de clarificar sentiments expressant-los en imatges. L’art “culte”, realitza de forma altament refinada i concentrada el que fa l’art popular sense propòsit conscient, és a dir, explorar les possibilitats del sentiment que s’estén més enllà de la rutinària experiència quotidiana.
6. DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT.
- Segons Lowenfeld, l’art, a través de l’autoexpressió, pot desenvolupar el jo, actuant com a un important component de l’experiència, donat que la majoria de problemàtiques afectives estan vinculades amb la falta de confiança en si mateix.
II. DESENVOLUPAMENT SOCIAL, QUANTITATIU I QUALITATIU.
L’aprenentatge de les arts plàstiques ha de contribuir tant a integrar adequadament a cada individu a la comunitat a la que pertany com a crear-li una consciència crítica sobre els aspectes negatius d’aquesta.
1. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
- Actualment, el món del disseny i de la industria de la imatge i el so, constitueixen un dels sectors decisius en les societats desenvolupades.
- La importància econòmica de l’ensenyament del disseny no resta restringida a la formació de nous dissenyadors, per important que sigui això, sinó què és quelcom més ampli i complex.
2. DEMOCRATITZACIÓ DELA CULTURA
- Els ensenyaments artístics propicien la integració de l’individu en l’àmbit cultural que li és propici. Configuren, de forma decisiva, la tradició cultural i la imatge que cada cultura té de sí mateix.
3. MILLOR QUALITAT DE VIDA
- La formació artística, el desenvolupament d’una major sensibilitat, no té a veure només amb les obres d’art, ha de fecundar també el conjunt de les experiències vitals i la vida quotidiana. Per exemple, la conservació del patrimoni cultural i/o artístic, la preservació del paisatge natural, evitar la degradació de l’espai urbà, etc...
III. EL VALOR INTRÍNSEC DE LES ARTS PLÀSTIQUES.
Després de veure totes les raons per les que és necessari l’ensenyament de les arts plàstiques podem fer-nos la pregunta: No han de ser les arts plenament satisfactòries en sí mateixes? No és suficient gaudir del resultat d’una experiència estètica i/o artística?
Segons Eisner (1972), hi ha dos tipus de justificacions per l’ensenyament de les arts:
- Justificació contextualista (conseqüències instrumentals del treball artístic); i,
- Justificació essencialista (coneixement i experiència humana que només l’art pot proporcionar).
Segons Dewey, l’art és una forma d’experiència que vivifica la vida. Aquesta experiència és intrínsicament valuosa, relativament rara i ha de ser posada en funcionament per a altres finalitats.
Susan Langer creu que és més fort el caràcter únic i valuós de l’art. Sosté que hi ha dos modes fonamentals de coneixement a través dels quals l’individu pugui arribar a comprendre el món: el mode discursiu i el no discursiu. El discursiu proporciona un coneixement sistemàtic, racional i proposicional, que fa una contribució enorme al coneixement del món. Però, segons Eisner, aquest no és l’únic mode pel qual l’home adquireix coneixement: les arts proporcionen l’altre mode fonamental.
IV. L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA COM A UTOPIA: L’ART COM A BASE DE L’EDUCACIÓ.
Arribant a les últimes conseqüències, Herbert Read (1982) gosa dir no solament que l’art ha de formar part de l’educació, sinó que tota l’educació ha de conduir-se a través de l’art:
“Todas las facultades del pensamiento, lógica, memoria, sensibilidad e intelecto, intervienen en tales procesos (creativos y artísticos), y en ellos no se excluye aspecto alguno de la educación...El objetivo de la educación es por consiguiente la creación de artistas, de personas eficientes en los diversos modos de expresión...”
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
