Ha de ser coherent amb el procés. Evitar injustícies.
Tractar d’objectivar (l’objectivable) ja que l’art és una matèria difícil d’avaluar.
S’han de delimitar criteris i establir estratègies d’enllaç entre seqüències (avaluació continuada).
Definició genèrica d’Avaluació:
Tractar d’objectivar (l’objectivable) ja que l’art és una matèria difícil d’avaluar.
S’han de delimitar criteris i establir estratègies d’enllaç entre seqüències (avaluació continuada).
Definició genèrica d’Avaluació:
recollir conjunt d’accions per recollir dades d’una persona per fer un judici valoratiu sobre el que ha aprés.
Factors que intervenen en el procés:
a) Sentit comú: criteris genèrics i sense contingut (judici popular)
b) Avaluació Administrativa: interessos administratius per part del sistema per generar política.
c) Estudiants: autoavaluació. És la avaluació real i la més complexa. Existeix una dicotomia entre èxit-fracàs, sense valorar el procés d’aprenentatge coherent.
d) Avaluació Acadèmica o científica: ideació de nous currículums. Els pedagogs que estudien i avaluen el sistema per modificar el contingut curricular.
e) Avaluació Democràtica: Es demana a l’alumne que avaluï el docent. Són avaluats alumne i professor en un procés d’anada-tornada, per a millorar l’acció docent
a) Sentit comú: criteris genèrics i sense contingut (judici popular)
b) Avaluació Administrativa: interessos administratius per part del sistema per generar política.
c) Estudiants: autoavaluació. És la avaluació real i la més complexa. Existeix una dicotomia entre èxit-fracàs, sense valorar el procés d’aprenentatge coherent.
d) Avaluació Acadèmica o científica: ideació de nous currículums. Els pedagogs que estudien i avaluen el sistema per modificar el contingut curricular.
e) Avaluació Democràtica: Es demana a l’alumne que avaluï el docent. Són avaluats alumne i professor en un procés d’anada-tornada, per a millorar l’acció docent
Tipologies d’avaluació i implicacions educatives:
A) Avaluació inicial:
Detectar els coneixements previs (estadi de partida) dels alumnes a l’inici de curs per a elaborar estratègies i activitats. En funció del tipus de prova es pot fer una lectura errònia del punt de partida.
B) Avaluació formativa:
Ajudar pedagògicament a avançar en el procés de coneixement (no puntuar ni controlar). Implicació del professorat: tasca constant per adaptar-se a l’evolució de l’alumnat i establir noves pautes d’actuació. Aquest ha de tenir consciència del que ha après. Tres aspectes a tenir en compte a l’avaluació són els HÀBITS, ACTITUDS i VALORS.
... el que has entès i has pogut fer.
... el que has entès i has volgut fer.
... el que has entès i has fet.
Entrar en un procés més democràtic (diàleg i discussió amb l’alumne) per equiparar criteris. S’han d’establir criteris i fer-los públics.
... el que has entès i has pogut fer.
... el que has entès i has volgut fer.
... el que has entès i has fet.
Entrar en un procés més democràtic (diàleg i discussió amb l’alumne) per equiparar criteris. S’han d’establir criteris i fer-los públics.
C) Avaluació sumativa:
No és única sinó que has de fer avaluacions continuades (suma de processos d’avaluacions). Permet reconèixer si l’estudiant a assolit els resultats esperats. Es fan proves d’INICI, DURANT i FINAL = resultat (la qual cosa es pot interpretar en sumar notes, procés d’èxit o fracàs).
No hay comentarios:
Publicar un comentario